Crida per a una trobada
llibertària en la primavera de 2016
A mitjan segle passat es va configurar un escenari, als països centrals, en el qual, per primera vegada en la història, es van desenvolupar sistemes de protecció social de caràcter universal, així com una incipient mobilitat social que va permetre a alguns sectors de la classe obrera «abandonar-la», per passar a formar part de les «classes mitjanes». Aquests dos elements van funcionar com un poderós anestèsic que va estabilitzar el conflicte social i va evitar el qüestionament mateix de les bases del sistema capitalista.
Avui, aquest escenari es trastoca en drama: les «classes mitjanes» intueixen la seva propera proletarització, mentre que cada vegada és major l'espai de l'exclusió, ocupat pels sectors de treballadors, precaris o sense ocupació, joves i immigrants. Al mateix temps, els sistemes de protecció social es deterioren, privatitzen i desmantellen, i es restringeix el seu accés precisament als més desfavorits, de manera que l'assistència sanitària de qualitat ja no està garantida, es qüestiona la seva utilització pels ancians, s'exclou als immigrants; l'accés a una educació formal devaluada ja no garanteix mobilitat social de cap tipus; com a màxim, l'accés a un treball (=explotació) summament precari.
Paral·lelament, la crisi energètica i mediambiental, oblidada en els últims anys en haver-se situat en primer plànol les retallades econòmiques i les seves repercussions, no ha fet més que aguditzar-se, sense oblidar que ve acompanyada del proper esgotament dels combustibles fòssils, els minerals estratègics i altres recursos bàsics indispensables per al manteniment del malbaratador model de producció i consum imperant, anunciant el declivi d'una societat de l'abundància que el capitalisme prometia infinita i que avui sabem que donarà lloc, inevitablement, a espais d'incertesa, encara que també d'esperança.
És en aquest escenari on sorgeixen moviments i partits que tracten de traslladar el missatge que el problema resideix en la gestió, en un suposat rapte dels mecanismes de la «democràcia representativa», i s'ofereixen per gestionar el desastre, ocultant que el problema és el propi sistema. Però, afortunadament, encara subsisteixen grups antagònics al sistema capitalista en àmbits com el sindicalisme, l’antidesenrotllisme, l’ecofeminisme, etc., el denominador comú del qual és el rebuig al model social imperant, les pràctiques de treball horitzontal i l'esperança de construir espais d'autogestió. No obstant això, la majoria de les vegades actuem parcialment.
Davant aquesta situació, activistes de diferents sectors, conscients de la imperiosa necessitat i del creixent interès existent per trobar punts de col·laboració entre aquests diversos grups, col·lectius i individus que es mouen al marge de les propostes de col·laboració institucional o electoralistes (totes elles a curt termini), fem una crida per a una trobada estatal on debatre les possibilitats de confluència i/o coordinació.
Atès que partim de realitats molt diferents, i que el capitalisme ja impregna tots els espais vitals, fent pràcticament impossible per a la gran majoria de les persones «desertar» d'ell, hem de recobrar la humilitat, reconèixer que ningú té la veritat ni la resposta a tot, apartar les diferències i proposar-nos com a obligació l'immens però gratificant treball d'aconseguir la confluència, per poder enfrontar, en les millors condicions possibles, la situació de desastre, deterioració ecològica i falta de cobertura de les necessitats bàsiques, i recuperar territoris i instruments que permetin gestionar horitzontalment els espais mes propers. I, volem construir aquest espai de trobada i de treball partint de les experiències ja existents, amb les aportacions de totes les persones que estem en la lluita diària. Estem obligades a aconseguir-ho. Totes ens fem falta.
Correu electrònic de contacte: laapuestadirecta@gmail.com
